divendres, 11 de març del 2016

Pràctica 5: Lino it

LINO IT




Lino it es una eina de la Web 2.0 que permet organitzar les nostres notes (sticks) a més de crear murals o suros on-line.
Amb aquesta aplicació podrem publicar fotos, vídeos, ULS, arxius, etc. amb comentaris, i penjar-los com a públics o privats, individuals o col·lectius. D'aquesta manera, cada persona que estiga inclosa al mural podrá publicar la seua aportació.

Com a mestres, mitjançant aquest programa podem donar-li un gir tecnològic a la nostra manera d'ensenyar. És fàcil d'usar, accessible i a més gratuït, que funcionarà com una plataforma en la qual podem interactuar de manera directa amb els estudiants i a més donar-los l'oportunitat d'autoaprendre. És un bon recurs per a l'aula, ja que ens permet disposar de diversos murals (canvas) en els quals podem presentar la informació agrupada per temàtiques, àrees, projectes, etc.


CÓM ACCEDIR A LINO IT


El primer que hem de fer és buscar al cercador "lino it" i clicar on posa "sign up"si encara no tenim un compte creat. Una vegada ací, haurem de escriure les nostres dades per crear el nou compte o també podrem accedir des de Twitter, Facebook o Google. Nosaltres ho farem de de Google on solament haurem de posar el nostre compte Gmail. 





Si ja tenim un compte de lino it creat clicarem en la pagina principal a Login, on ens demanaran el nom d'usuari i la contrasenya.


CÒM FUNCIONA LA PÀGINA


Una vegada haguem accedit a la página amb el nostre compte, trobarem les següents opcions:
  • MY PAGE: es troba la pàgina principal del nostre compte, amb els nostres murals, actualitzacions, altres murals i diverses opcions.
  • MY CANVASES: és el lloc on es troben tots els suros/murals que hem creat.
  • MY GROUPS: permet crear un grup i compartir diversos stickies (post-its) i canvas (murals)
  • FAVORITES: es troben els murals que tenim marcats com a favorits.
  • TASKS: és en una llista on se'ns indiquen les tasques que tenim pendents.
  • TRASH: si ens subscribim a Lino Premium, podrem restablir stickies.
  • PREFERENCES:permet canviar diversos aspectos com el nostre perfil (correu i contrassenya, posar foto, invitar, descarregar-lo a la Tablet, fer-te usuari Premium, etc.
  • LOG OUT: clicarem ací per sortir del nostre compte
  • HELP: ofereix informació per solucionar dubtes sobre el funcionament de la página.





A My Page també podrem trobar:

  • My Canvas: on podem veure els nostres canvas o crear-ne'n un.
  • Update Canvas: apareixen les actualitzacions que hem fet
  • Públic Canvas: permet veure suros virtuals públics


CÒM CREAR UN MURAL


El primer que hem de fer és clicar sobre "create a new canvas" a l'opció de My Canvas. A "name" hem d'escriure el nom que li volem donar al nostre suro, i "blackground" ens permet triar el color de fons que desitgem. També es pot posar una imatge seleccionant "upload an imatge". Una vegada escogida la imatge, punxarem a "fit to canvas size" per a ajustar-la.
A "acces to canvas" podrem elegir la privacitat del mostre suro. Nosaltres triarem "everyone may post stickies" per a que tots els membres puguen publicar post-its al nostre mural.
D'altra banda, a "details", seleccionarem totes les opcions a excepció de l'última (RSS is always generated for all public canvases). La opció de "List on Public Cansases" es optativa.

Per finalitzar, punxarem a "Create a canvas" i ja tindrem el nostre mural obert.




Quan tinguem el nostre mural creat, ens apareixerà a la part inferior de la pantalla les següents opcions:



A la dreta trobem un calendari i a l'esquerra estarán els diferents murals que haguem creat, a banda de "main" i "someday" que són els que venen per defecte.

A la part superior de la pagina apareix el següent quadre, que ens permet afegir tota la informació al nostre suro amb les diferents opcions que ofereix:





  • Post-its: podem afegir post-its de diferents colors, amb icones, canviant tipus de lletra, etc., on escriurem la informació que aparega als stickies. Es important escriure els tags per a tindre-los classificats. (ej: introducció, objectius, activitats i solucions)



  • Imatge: podem insertar imatges. A més, si cliquem sobre "frame" podrem afegir comentaris  a la imatge, canviar el tipus i color de lletra, afegir etiquetes, data, etc.

  • Videos: permet afegfir videos amb post-its. Podem buscar-lo a youtube, vimeo o ustream. Busquem el video que volem i escribim la seua URL. Apareixerà el video al canvas. Com no hi ha la opció de afegir etiquetes ni escriure al video, el que podem fer per a escriure en ell, és agrupar-lo amb un post-it transparent.

  • Icona del clip: podem afegir al nostre canvas fitxers.

  • Per últim trobem la icona de post-it transparent.

A la part dreta superior del quadre trobem diverses icones que ens permeten:
  • A la icona de My Page tornarem a inici
  • Si le donem a la icona de Informació, vorem la URL, el linck,  i el embed lino.Per a enviar-lo al professor i que el puga veure, hem de enviar la URL. Per a posar-lo al nostre blog hem de copiar el embed lino.
  • La icona de Help ens ofereix ajuda.
  • La icona de Log out ens permet sortir del nostre compte.

Hem de recordar que es van guardant tots els canvis que realitzem automaticament, és a dir, no hi ha que guardar les modificacions abans de sortir de la página.



Opcions de post-its:

  • Edit: Si se'ns oblida afegir alguna cosa, en la opció edit tindríem la possibilitat de editar-ho
  • Set due date: per a assignar un post-it a una data, de tal manera que estaria amagat fins que arribara el dia triat
  • Sent this sticky: ens permet enviar el nostre sticky
  • Copi to another canvas: per a copiar i pegar a un altre lloc. Cliquem y ens dona la opció de triar a on enviar-lo
  • Peel off: Per a esborrar el post-it.
  • Si cliquem sobre la cantonada dreta del post-it podrem girar-lo.
  • Si punxem sobre la etiqueta d'un post-it, desapareixen els demés, per a que tornaren a apareixen tindríem que clicar altra vegada a l'etiqueta



Açí deixe la pràctica que hem realitzat a classe amb el programa de Lino it: <div><iframe src="http://linoit.com/groups/Angela%20y%20Nadia/canvases/Angela%20y%20Nadia?inner=1" scrolling="no" frameBorder="0" style="width:640px;height:480px;border:1px solid black;"></iframe></div>

I amb aquesta informació ja sabem com s'utilitza Lino it. Espere que haja quedat el més clar possible.

dimecres, 9 de març del 2016

Ampliació tema 6

Que és el Cloud Computing?


En termes simples, el Cloud Computing és un nou paradigma que ens permet oferir TU com a Servei. Amb Cloud Computing, tot el que es troba en el Datacenter d'una companyia és ofert com un servei.

Cloud Computing permet oferir de manera convenient i a demanda, recursos i serveis altament disponibles tant des de la xarxa privada com la xarxa pública. Permet als usuaris accedir a un catàleg estàndard de serveis, responent a les necessitats del negoci de forma flexible i permetent adaptar-se a les demandes dels usuaris en el temps.

La seua principal característica és l'ús de recursos compartits i la independència de la infraestructura, la qual cosa permet a l'usuari disposar sempre dels mateixos serveis independentment on aquest es trobi situat.

Les característiques de Cloud Computing són:

•Servei a demanda
•Pool de recursos independent de la ubicació
•Elasticitat i flexibilitat
•Servei mesurable

El Cloud Computing aporta una sèrie d'avantatges al negoci, permetent-li comptar amb:

•Una infraestructura dinàmica
•Un alt grau d'automatització
•Una gran mobilitat de recursos
•Una elevada capacitat d'adaptació a la demanda variable.
•Facilitat per a facturació dels serveis en funció del consum.



Tipus de Cloud

Quan parlem de Cloud Computing, hem de reconèixer els diferents tipus de Cloud que existeixen:

Cloud Privada: Infraestructura on-demand implementada i administrada exclusivament per l'organització, que controla que serveis oferir . Una Cloud Privada és una la millor opció per a les companyies que necessiten una alta protecció de dades i assegurar l'accés continu als serveis sense la dependència de l'accés a Internet.


Cloud Pública: Infraestructura on-demand implementada de manera que pot ser accedida de manera pública i des d'internet.

•Generalment oferta per empreses de comunicació i datacenter.
•Serveis accedits de manera estàndard des d'internet.

Molts clients diferents poden estar utilitzant els mateixos servidors, sistemes d'emmagatzematge, infraestructura de xarxa, etc., sense que els usuaris finals tinguin consciència que estan compartint la infraestructura amb altres clients.

Cloud Hibrida: En una Cloud Hibrida es combinen els models de núvols públics i privades, on el client és propietari d'una part de la infraestructura, mentre comparteix una altra. Aquest model de Cloud és el que en teoria seria el més atractiu per a les organitzacions i el que més es desenvolupés amb el temps. Una Cloud hibrida treballa sota el concepte de federació i portabilitat.


Capes de Cloud Computing


Així com existeixen diferents tipus de Cloud, una Cloud pot estar al seu torn subdividida en les següents capes:

Programari com a servei (SaaS). És la capa més alta del Cloud Computing. S'ofereix directament el programari com a servei on-demand i en modalitat multitenance (una sola instància del programari que corre en la infraestructura i serveix a múltiples organitzacions de clients), sense haver de preocupar-nos de la plataforma on es troba desenvolupat, o la infraestructura des d'on el Programari s'executa. Exemple, Google docs, Salesforce.com, Microsoft Office 365

Plataforma com a servei (PaaS). És la segona capa del Cloud Computing, on s'ofereix directament un sistema operatiu i un entorn on desenvolupar un servei. Quan es parla de PaaS es refereix a una plataforma que proporciona un conjunt de facilitats i eines per suportar un cicle complet de desenvolupament d'un determinat programari, incloent el hosting del producte resultant. Entre aquestes eines estan IDEs, bases de dades, servidors d'aplicacions, gestors de fonts, integració contínua, programari de treball col·laboratiu, etc. Exemple, Microsoft Azure, Google App Engine, VMware Cloud Foundry.

Infraestructura com a servei (IaaS). És la capa inferior del Cloud Computing, on bàsicament s'ofereixen els recursos d'emmagatzematge CPU, memòria i xarxa perquè puguem instal·lar el sistema operatiu de la nostra elecció, i desenvolupem en el Framework que desitgem. Exemple, vCloud Express de VMware, Amazon Web Services


Avantatges de la infraestructura de Cloud Computing


Des del punt de vista econòmic

•Reducció de Costos (CAPEX/OPEX). Això considerant que els proveïdors de Cloud Computing utilitzen infraestructures altament eficients i amb alts radis d'utilització, reduint el cost total d'operació i mantenció de la infraestructura, repartint a més els costos entre tots els clients als quals es presta el servei. Això aplica també en núvols privats, utilitzant les funcionalitats de facturació interna o Chargeback. Es redueixen els costos en la inversió inicial de la infraestructura i els costos d'operació.

•Infraestructura a mesura. Facilita les labors de dimensionament de la infraestructura en un projecte determinat, eliminant la complexitat de calcular les projeccions de creixement del negoci, permetent un escalament de la plataforma on-demand, segons les necessitats del negoci, i reduint el risc de sobredimensionar una infraestructura que després no serà utilitzada a plenitud.

•Major eficiència. Augmenta l'eficiència en l'ús d'utilitzant sistemes que s'encarreguin de monitorear l'ús dels recursos i administrar-los de manera eficient per reduir els costos de manera automàtica i eficient, a través d'anomenats de petició o alliberament de recursos al proveïdor del servei.

•Cost basat en ús. On cada client paga pel que està realment utilitzant, i no per tota una infraestructura que es podria explicar en un Datacenter, i que freqüentment és subtilitzada.

•Qualitat de Servei. Permet comptar amb nivells de servei (SLA) amb majors temps de disponibilitat. És possible comptar amb diferents nivells de servei depenent del client i el seu negoci.


Des del punt de vista Tècnic

•Automatització. Permet automatitzar la gestió de la infraestructura mitjançant scripts o altres solucions, permetent desplegar noves aplicacions, o gestionar recursos de manera automàtica apalancant les APIs incloses en la infraestructura.

•Escalabilitat. Ja sigui en forma automàtica o en forma manual, és possible escalar els recursos que una aplicació necessita en forma dinàmica i on-demand. De la mateixa manera és possible realitzar escalament de recursos de forma proactiva per atendre augments de la demanda a través de prediccions basades en patrons històrics d'ús dels serveis.

•Mobilitat. Existeix una independència del dispositiu i la ubicació, la qual cosa permet que els usuaris puguin accedir als sistemes usant un navegador d'Internet independent de la seva ubicació geogràfica i del sistema operatiu o computador.

•Disponibilitat. La infraestructura i arquitectura d'un Data Center dissenyat com una Cloud, aquesta especialment dissenyada amb alta redundància per assegurar la Continuïtat Operacional i la Continuïtat del Negoci. A més, és possible usar l'àmplia distribució geogràfica de la infraestructura d'un proveïdor de Cloud Computing per a la replicació d'ambients en diverses locacions al voltant del món en minuts.

Tota aquesta información està arreplegada de: http://patriciocerda.com/2012/01/que-es-el-cloud-computing-y-cuales-son.html

Teoria tema 7

TEMA 7: EINES DE LA WEB 2.0. BLOGS I WIKI

 Index

  1. Característiques d'un blog
  2. Tipus de blog
  3. Característiques d'una Wiki
  4. Exemples de Blogs i Wikis
  5. Ús didàctic de Blogs i Wikis

1. Característiques d'un blog


Les principals característiques són:
  • Espai web on el seu autor/es escriu cronològicament els posts
  • Els lectors poden deixar els seus comentaris
  • Fàcils de crear (plantilles, inserció de fotos, vídeos, so, enllaços). S'editen o-line
  • Els articles (cadascun amb URL) es poden organitzar per categories i etiquetes (tags)
  • Servidors Gratuïts: Blogger, Wordpress
  • Alguns permeten als autors saber quan se'ls cita en altre blog (trackback, pingball)
  • Ofereixen sindicació/subscripció de continguts, perquè els subscriptors puguin rebre informació sobre les actualitzacions
  • Solen incloure cercador intern, llistats d'altres blocs i altres funcionalitats (Gadgets i Widgets)

2. Tipus de Blogs

  • Bloc de Centre: s'empra per al centre. Es recullen les activitats mes importants del centre
  • Bloc d'Aula: es puja tota la informació, un blog de comunicació
  • Bloc de Professors: es recull tota la informació referent a investigacions, metodologies..
  • Blocs de Blocs: es dedica a fer un recull de blogs sobre diverses temàtiques
  • Blocs Pobles: recull de informació d'activitats de diversos pobles
  • Blocs de Recursos: blog en el que recollim multitud de recursos (vídeos, imatges, articles..)
  • Blocs d'Alumnes: portafoli on els alumnes redacten el que fan a classe, es com un diari personal del que es fa a classe

3. Caracteristiques d'una Wiki

  • Espai web amb una estructura hipertextual de pagines referenciades en un menú lateral
  • Diverses persones/autores elaboren continguts de manera asíncrona
  • Solen mantenir un arxiu històric de les versions anteriors i faciliten la realització de copies de seguretat
  • Són espais on-line molt fàcils de crear, solen incloure un cercador intern i faciliten la sindicació de continguts

4. Exemples de Blogs i Wikis

5. Ús didactic de Blogs i Wikis

  • Es poden utilitzar com a portafoli digital. Poden elaborar aquí alguns del treballs que els encarreguin els professors
  • Fer brainstorming sobre un tema
  • Coordinació del periòdic escolar o de qualsevol activitat
  • On el professor emmagatzema i ordena materials i informacions d'interés per al seu treball
  • Enllaç al bloc taules d'anuncis del professor (RSS alumnes)
  • Bloc personal del professor, orientat als seus col·legues

dijous, 3 de març del 2016

Ampliació tema 5


LA WEB 2.0


La Web 2.0 és la transició que s'ha donat d'aplicacions tradicionals cap a aplicacions que funcionen a través del web enfocades a l'usuari final. Es tracta d'aplicacions que generen col·laboració i de serveis que reemplacen les aplicacions d'escriptori.

És una etapa que ha definit nous projectes en Internet i està preocupant-se per brindar millors solucions per a l'usuari final. Molts asseguren que hem reinventat el que era l'Internet, uns altres parlen de bombolles i inversions, però la realitat és que l'evolució natural del mitjà realment ha proposat coses més interessants com ho analitzem diàriament en les notes d'Actualitat.

I és que quan el web va iniciar, ens trobàvem en un entorn estàtic, amb pàgines en HTML que sofrien poques actualitzacions i no tenien interacció amb l'usuari.



El terme Web 2.0


Però per entendre d'on ve el terme de Web 2.0 hem de remuntar-nos al moment en què Dale Dougherty d'OReilly Media va utilitzar aquest terme en una conferència en la qual va compartir una pluja d'idees al costat de Craig Cline de MediaLive. En aquest esdeveniment es parlava del renaixement i evolució de la web.

Constantment estaven sorgint noves aplicacions i llocs amb sorprenents funcionalitats. I així es va donar la pauta per a la Web 2.0 conference que arrenca en el 2004 i avui dia es realitza anualment en Sant Francisco, amb esdeveniments addicionals utilitzant la marca en altres països.

En la xerrada inicial del Web Conference es va parlar dels principis que tenien les aplicacions Web 2.0:
  • La web és la plataforma
  • La informació és el que mou a l'Internet
  • Efectes de la xarxa moguts per una arquitectura de participación.
  • La innovació sorgeix de característiques distribuïdes per desenvolupadors independents.
  • La fi del cercle d'adopció de programari doncs tenim serveis en beta perpetu



Quines tecnologies ajuden a la Web 2.0?



El Web 2.0 no significa precisament que existeix una recepta perquè totes les nostres aplicacions web entren en aquest esquema. No obstant això, existeixen diverses tecnologies que estan utilitzant-se actualment i que hauríem de examinar amb més cuidat a la recerca de seguir evolucionant al costat del web.

Tecnologies que donen vida a un projecte Web 2.0:
  • Transformar programari d'escriptori cap a la plataforma del web.
  • Respecte als estàndards com el XHTML.
  • Separació de contingut del disseny amb ús de fulles d'estil.
  • Sindicació de continguts.
  • Ajax (javascript ascincrónico i xml).
  • Ús de Flaix, Flex o Lazlo.
  • Ús de Ruby on Rails per programar pàgines dinàmiques.
  • Utilització de xarxes socials en manejar usuaris i comunitats
  • Donar control total als usuaris en el maneig de la seua informació.
  • Proveir APis o XML perquè les aplicacions puguen ser manipulades per uns altres.
  • Facilitar el posicionament amb URL senzills.


En què ens serveix la Web 2.0?



L'ús del terme de Web 2.0 està de moda, donant-li molt pes a una tendència que ha estat present des de fa algun temps. En Internet les especulacions han estat causants de grans bombolles tecnològiques i han fet fracassar a molts projectes.

A més, els nostres projectes han de renovar-se i evolucionar. El Web 2.0 no és precisament una tecnologia, sinó és l'actitud amb la qual hem de treballar per desenvolupar en Internet. Tal vegada allí està la reflexió més important del Web 2.0.


Informació arreplegada de: http://www.maestrosdelweb.com/web2/

dimecres, 2 de març del 2016

Teoria tema 6

TEMA 6: EINES DE LA WEB 2.0: CLOUD COMPUTING

INDEX

  1. Computació en el núvol
  2. Avantatges del Cloud Computing
  3. Desavantatges del Cloud Computing
  4. Tipus de núvol
  5. Aplicacions educatives en el núvol

1. Computació en el núvol

El nuvol és el terme per designar als ordinadors en xarxa que distribueixen capacital de processament, aplicacions i grans sistemes a moltes màquines.

Les aplicacions basades en tecnología núvol no funcionen en un sol ordinador, sinó que es difonen per tot un cluster distribuït, utilitzant espai d'emmagatzematge i recursos informàtics de tantes màquines com siguen necessàries.

Els serveis de computació en xarxa tenen tres nivells:

  1. Nivell 1: Aplicacions que tenenen  una sola funció a les quals normalment s'accedix mitjançant un navegador web. Per exemple Gmail.
  2. Nivell 2: Ofereix la infraestructura sobre la qual es fabriquen i funcionen aquestes aplicacions. Per exemple App Engine
  3. Nivell 3: Són els que ofereixen resursos purament informatics, sense una plataforma de desenvolupament. GoGrid, Elastic Computi Cloud.

2. Avantatges del Cloud Computing

  • En el núvol es consumeix solament l'energia, la qual cosa contribueix a l'ús eficient de l'energia.
  • No existeix la caiguda del servidor, perquè sempre hi ha algú controlant-la, de manera que no cal esperar al fet que venja el personal a arreglar-ho.
  • Les actualitzacions son automàtiques i es conserven totes les personalitzacions que haguem introduït
  • Es pot començar a treballar ràpidament en qualsevol aplicació
  • Es pot imprescindir d'instal·lar qualsevol tipus de maquinari i per tant requereix molt menys inversió
  • Les infraestructures utilitzades tenen una major capacitat

3. Desavantatges del Cloud Computing

  • La disponibilitat d'aplicacions depèn de la disponibilitat d'accès a internet.
  • Tots els treballs i dades d'usuari estan en el núvol, de manera que si hi hagués algun problema, es pot posar en perill la seguretat dels nostres materials.
  • L'usuari no disposa de còpies de seguretat com podria tenir-les quan el programari que utilitzava podia estar instal·lat

4. Tipus de núvol

  • Els núvols públics. Són els que estan manejades per altres persones i alberguen el treball de molts clients; els sistemes d'emmagatzenament són comuns, i els servidors, la xarxa, i els discos, també els serveis que són gratuïts solen estar situats en aquest tipus de núvol.
  • Els núvols privats. Són la millor opció per a les empreses o organitzacions que volen tenir un servei propi amb les aplicacions que desitgen, a mesura de les seues necessitats. Són els propietaris del servidor, disc.
  • Els núvols híbrids. Són una combinació de les anteriors, es disposa d'una infraestructura privada però al seu torn es poden manejar aplicacions en l'espai del núvol públic. 



Teoria tema 5

TEMA 5: WEB 2.0


Index

  1. Diferències entre la Web 1.0 i la Web 2.0
  2. Aplicacions de la Web 2.0
  3. Implicacions educatives de la Web 2.0

1. Diferencies entre la Web 1.0 i la web 2.0

La Web 1.0 presenta les següents característiques:
  • Pàgines Web estàtiques
  • Els continguts són produïts pel Webmaster
  • L'arquitectura de treball és Client-Servidor
  • Visualització de continguts mitjançant un navegador web
  • L'usuari solament pot elegir el contingut
  • És necessari tenir instal·lat un progrsmssri client en l'ordinador
La Web 2.0 presenta les següents característiques:
  • Gran interacció entre els usuaris
  • La plataforma de treball és la pròpia pàgina web (no és necessari tenir instal·lat un programari client en l'ordinador)
  • Contingut dinàmic
  • Visualització mitjançant navegador, Lector RSS
  • L'escriptura Web es compartida
  • La unitat mínima de contingut és el post o article
  • Tots són autors de la informació

2. Aplicacions de la Web 2.0

Aplicacions de la Web 2.0 segons la activitat a la qual es destina:
  • Per a expresar-se, crear i publicar: Blocs, Wikis
  • Per a compartir, publicar i cercar informació: PodCast, YouTube, Flickr, Del·lici.ous, SlideShare
  • Xarxes socials: Second Life, Twitter, Facebook
  • Per accedir a informació d'interés: RSS, XML, BlogLines, GoogleReader, Cercadors especialitzats

3. Implicacions educatives de la Web 2.0

  • És un espai social horitzontal i ric en fonts d'informació
  • Està orientat al treball autònom i col·laboratiu
  • Crític i creatiu, fomenta l'expressió personal
  • Permet investigar i compartir recursos, crear coneixements i aprendre
  • Facilita un aprenentatge més autònom, major participación en les activitats grupals
  • Hi ha més interés i motivació
  • Permet elaborar materials (sols o en grup), compartir-los i sotmetre'ls a comentaris dels lectors
  • Ofereix espais on-line per a la publicació de continguts
  • Possibilita noves activitats d'aprenentatge i avaluació
  • Millora competències digitals (cercar, procesar, comunicar)
  • Creació i gestió de xarxes de centres i professors