Ampliació pràctica 8: Webquest

ESTRUCTURA D'UNA WEBQUEST

A continuación, explicarem detalladament la estructura de la webquest:

Introducció

Aquest document està dirigit als estudiants. Proporciona als alumnes la informació bàsica sobre l'activitat, els orienta sobre el que els espera i suscita i manté el seu interès mitjançant una formulació atractiva. Els projectes han de presentar-se fent que els temes siguin atractius, visualment interessants, rellevants per als alumnes en funció de les seves experiències passades o de les seves metes futures, importants per les seves implicacions globals, urgents perquè necessiten una ràpida solució, o divertits ja que ells poden realitzar alguna cosa o exercir un paper. El propòsit d'aquesta secció és preparar als lectors i despertar el seu interès per la tasca, no explicar tot el que cal fer.

Tasca

A l'apartat de la tasca s'ha de descriure de manera clara i concisa quin serà el resultat final de les activitats d'aprenentatge. La tasca pot ser:

• Resoldre un problema o misteri
• Formular i defensar una postura
• Dissenyar un producte
• Analitzar una realitat complexa
• Articular una intuïció personal
• Crear un resum
• Produir un missatge persuasiu o un tractament periodístic
• Crear una obra d'art
• Qualsevol cosa que requereixi que els estudiants processin i transformin la informació que han reunit

Si el producte final implica l'ús d'alguna eina (la web, un video, PowerPoint, etc.), s'ha d'incloure aquí. En la tasca no han d'incloure's tots els passos que els estudiants han de seguir per arribar al punt final. Això pertany a la següent secció, dedicada al Procés. La tasca és la part més important d'una WebQuest i existeixen moltes maneres d'assignar-la.

Procés

Quins passos ha de donar l'alumne per realitzar la tasca proposada? Una llista numerada de passos ajudarà a comunicar la idea d'una seqüència ordenada de passos. Aquesta secció ajudarà als alumnes a entendre "què cal fer" i en quina ordre. A altres professors que vulgui utilitzar la WebQuest els ajudarà a veure el decurs de l'activitat i com poden adaptar-la per al seu propi ús. Així doncs, com més detall, millor. Recordi que aquest document va dirigit a l'alumne, no obstant això, descrigui els passos utilitzant la segona persona.

• Primer, seràs assignat a un grup de 4 estudiants...
• Una vegada escollit el rol que exerciràs...
• i així successivament...

En el procés han d'incloure's els recursos online i offline que s'utilitzaran en cada pas. Es pot fer de diverses formes. Si es plantegen diverses tasques comunes a tots els membres del grup, cada tasca inclourà els corresponents recursos. Si hi ha recursos diferenciats per rols, s'han de descriure els passos del procés de cada rol i incloure aquí els recursos corresponents. En el cas que alguns recursos siguin comuns, per adquirir un coneixement comú abans de treballar en funció de cada rol, ha d'indicar-se explícitament. En la secció dedicada al Procés es poden incloure alguns consells sobre què fer amb la informació reunida. Aquesta ajuda pot incloure consells sobre com utilitzar diagrames de flux, taules-resumeixen, mapes conceptuals o altres estructures organitzatives. L'ajuda pot adoptar la forma d'una llista de comprovació de qüestions a analitzar amb la informació, o coses en les quals fixar-se o sobre les quals pensar. Si ha identificat o preparat documentació accessible a la web que cobreix destreses específiques necessàries en la sessió (com fer una tempesta d'idees, com preparar una entrevista a un expert), vinculi-la a aquesta secció.

Avaluació

A l'apartat d'avaluació ha de descriure's el més concreta i clarament possible als alumnes com serà avaluat el seu rendiment... si hi haurà una nota comuna per al grup o qualificacions individuals. S'ha d'incloure la rúbrica d'avaluació si es va a utilitzar aquest mètode.

Conclusió

En la conclusió podem escriure una sèrie de frases que resumeixin el que han aconseguit o après els estudiants completant la WebQuest. Pot incloure algunes qüestions retòriques o vincles addicionals per animar-los a ampliar els seus coneixements. No és una part crítica en el conjunt, però proporciona un fermall (mecanisme de tancament) a l'activitat. Ha de resumir l'après i estimular la reflexió sobre el procés, de tal manera que animi a estendre l'experiència a altres dominis. En aquesta secció, el professor pot animar als estudiants al fet que suggereixin algunes formes diferents de fer les coses amb la finalitat de millorar l'activitat.


Tota la información arreglepaga de: http://romeritayeye15.blogspot.com.es/2012/03/enterate-como-funciona-la-webquest.html

Pràctica 8: Webquest

WEBQUEST

QUÉ ÉS WEBQUEST?

Les WebQuest són utilitzades com a recurs didàctic pels professors, ja que permeten el desenvolupament d'habilitats de maneig d'informació, com la seva recepció, transformació i producció, i el desenvolupament de competències relacionades amb la societat de la informació.

Les Webquest presenten al mateix temps, la limitació de basar-se en seleccions

de materials valuosos revisats prèviament pel professor, tals com altres recursos didàctics tradicionals (llibres, manuals, etc.), per la qual cosa no col·laboren amb el desenvolupament complet de les Competències per manejar informació a la web, entre les quals l'habilitat per trobar i validar informació són especialment significatives en entorns d'informació en flux permanent, tals com la web.

COM ACCEDIR 

El primer que hem de fer és buscar al cercador Google Sites. Punxem al segon enllaç que surt i
introduim el nostre compte Gmail i la contrasenya. Una vegada estiguem dins, la página que ens surtirà será la següent:

COM CREAR UNA WEBQUEST

Per a crear una webquest haurem de seguir els següents pasos:

1. Punxar a la opció de "crear"
2. Triar una plantilla (nosaltres triarem la plantilla en blanc)
3. Donar-li nom a la nostra Webquest (després el podrem canviar)
4. Escogir una dirección que estiga disponible per a la nostra webquest
5. Canviar el disseny si ho desitjem
6. Podem afegir una descripció del lloc
7. Clicar a "no sóc un robot"
8. Donar-li al botó de "crear"

COM FUNCIONA

Una vegada tinguem la nostra webquest creada ens apareixerà una página com la de la següent imatge:

A la part superior trobem tres opcions:

• Editar la pagina: el que ens permetria escriure un títol i una breu descripció. Podem canviar tipus de lletra, grandària, afegir subratllat, negreta, cursiva, color del text, etc. Si cliquem a HTML podem agafar la direcció per a ficar la nostra webquest al blog. A més, a l'editor de HTML podem canviar els parametres per a que aparega més gran o més petit el text, buscant les paraules "height" i "wilth".

• Inserir: podem inserir imatges  i aliniant-les, enllaços, quadres de text, un calendari, documents directament des de el nostre drive, un mapa per indicar on estem, insertar un video de YouTube, un index de continguts, un llistat de subpágines, un quadre HTML, etc.
• Format: podem eliminar format, afegir diferents títols, fer un superindex o un subíndex, aliniar el text, etc.
• Taula: podem inserir una taula, afegir files i columnes o eliminar-les
• Disseny: podem afegir columnes o barres laterals.
• Ajuda: ens mostra tot el necessari per a resoldre els dubtes més freqüents.

• Crear página: podem a començar a crear la nostra webquest afegint diferents pàgines on li donarem un títol a cadascuna, selecionarem una plantilla i triarem si volem que aquesta página es trobe al nivell superior o a un subnivell.

• 0. Presentació: posarem la nostra información indicant el nom i el grau, grup i assignatura a la que pertanyem.
• 1. Introducció: explicarem el tema que anem a tratar. A més, podrem afegir un vídeo.
• 2. Tasca: explicarem l'objectiu final de la nostra webquest.
• 3. Procés:  ficarem una llista amb cinc activutats que hem de fer i, breument, el objectiu de cadascuna. Dins del procés anem a ficar diverses pagines, una per a cada activitat. Per a això, haurem de seleccionar "procés", clicr a "crear página", i seleccionar en comptes de "nivel superior", "clasificar página en procés". 
• 4. Avaluació: ficarem una graella d'autoavaluació, amb una columna amb totes les activitats i una fila dalt amb les diferents notes qualificatives amb les que avaluarem. Cada activitat haura de tindre explicat els criteris amb els que s'evaluarà.
• 5. Conclusions: es faran unes reflexions finales sobre el treball
• 6. Orientacions per al profesor:haurem de fer suggeriments per a utilizar la webquest en clase.
• 7. Bibliografía: haurem d'indicar les fonts d'informació que hem utilitzat.

• Més opcions: a aquest apartat trobem diverses alternatives, entre les quals destacarem:
• Historial de revisions: podem veure totes les revisions que s'han fet de la página.
• Suscriures als canvis de la pàgina: ens permet suscriure'ns a qualsevol de les pagines i ens envien les modificacions que es van fent.
• Imprimir la pagina
• Copiar página
• Eliminar página
• Obtener vista previa de la pagina como a lector: podem observar com la veuria un lector que buscara la nostra pagina a internet.
• Canviar la plantilla de la página.
• Modificar el disseny del lloc: ens permet fer una navegació horitzontal, afegir un encapçalament o un peu de página personalitzat, etc.
• Guardar com a plantilla de página: es crearà una copia que tots els usuaris podrán utilizar per a crear pàgines noves personalitzades.
• Administrar lloc: podem canviar el nom de la pagina, fer una descripció del nostre lloc, veure l'emmagatzematge del lloc, es a dir, l'espai web que ens queda per a pujar información, ajustar automáticamente al lloc per a móvil, on s'ajustará a la pantalla d'aquestos per a que es puga veure des de qualsevol móvil, etc.
• Activitat recent del lloc: ens permet veure els canvis que s'han produit, i si cliquem sobre un d'ells, la nostra webquest tornará a ser com era en eixe moment.
•   Pàgines: permet ordrenar les págines segons on volem que l'usuari vaja directament quan entre a la nostra pagina, es a dir, quina volem que siga la primera pagina que es veua.
• Arxius adjunts: ens mostra tots els arxius que haguem pujat.
• Elements suprimits: mostra tots els elements que s'han anat eliminant.
• Compartir i permisos: ens permet triar si volem que siga pública per a tots, que sols es puga veure amb un enllaç o que siga privada. També podem compartir la nostra webquest mitjançant Gmail, Facebook, twitter, etc.
• Temes colors i fonts: ens permet canviar els colors, temes i fonts de les diferents pàgines.
• Ajuda de google sites: ens ofereix informació sobre els dubtes més freqüents.

Ampliació Practica 7: Twitter

APLICACIONS EDUCATIVES DE TWITTER

Encara que moltes persones pensen que el Twitter només serveix per donar a conèixer el que estem fent en un determinat moment, unes altres han explorat i dut a terme diferents usos i aplicacions d'aquesta eina social i de comunicació. En l'àmbit educatiu, comunicació i interacció són factors d'especial importància. Una eina que afavoreixi la comunicació i interacció entre estudiants o del professor amb els seus alumnes, serà de molt bona ajuda. És clar que el Twitter no resol els problemes educatius però contribueix a la labor dels docents i dels estudiants de moltes maneres. Aquí anotem algunes d'elles, sense ordre ni prioritat alguna, es tracta d'un simple llistat.

Disseminar información. Si amb el Twitter es pot informar què estem fent, pensant o desitjant, i ho fem en temps real, llavors els professors tenen aquí una eina per disseminar o distribuir informació i continguts de valor educatiu, per exemple, a la manera de notes ressenyades sobre una teoria, els resultats d'una recerca científica, els criteris per resoldre un problema, etc. Recordi's que només es permeten missatges fins a de 140 caràcters; la qual cosa obliga a un bon nivell de precisió conceptual, enfocant-se en l'essencial i deixant aparti l'accessori. Diversos missatges poden constituir una sèrie vinculada d'elements d'informació per a un assumpte en particular.

Compartir recursos. No es tracta aquí d'enviaments com a "adjunts" a la manera d'un email. El professor d'un curs "publica" un conjunt d'imatges sobre un procés que descriuen o expliquen la seva evolució i desenvolupament (per exemple, la revolució francesa, l'escalfament global, el desenvolupament infantil, o uns altres). Immediatament, aquests recursos estan disponibles per a tots els estudiants. Igual es té l'oportunitat en el cas de recursos descoberts o elaborats per qualsevol dels alumnes, per al seu grup de treball o per a tots. També es publiquen altres classes de recursos com videos, àudios o documents a través de Twitter.

Vincular persones. Existeixen molts mitjans per vincular persones, com els alumnes d'un curs, els professors d'una escola, etc. Estar vinculats és una fortalesa important per a múltiples propòsits i activitats. Disposar de nombres telefònics o l'email de tots els membres d'un grup ajuda a vincular-los. Però Twitter ho permet en "temps real", la qual cosa afegeix avantatges addicionals. L'ocurrència d'esdeveniments imprevists pot ser coneguda immediatament, informacions administratives poden arribar a la seva destinació sense demora, etc. Els estudiants d'un mateix curs poden conèixer-se més sense estar reunits al mateix moment i lloc, o el professor tenir una millor informació quotidiana sobre els seus estudiants.

Comunitats d'interès. Fa ja bons anys, les llistes d'interès eren una bona solució per conformar comunitats i grups virtuals que compartien alguna cosa en comú. Avui amb Twitter, qualsevol professor o estudiant pot crear una comunitat o grup al voltant d'assumptes com la música barroca, l'ecologia, els esports d'aventura o les matemàtiques. Ja no es requereix la creació d'aquestes llistes de distribució per email, omplir la bústia amb missatges, etc. Tots els intercanvis es realitzen a través del Twitter amb missatges públics per a tota la comunitat o missatges directes entre els seus membres.

Serveis de referència. Tradicionalment, la bibliografia d'un curs (especialment, els universitaris) eren una relació de textos inclosa en el syllabus lliurat a l'inici dels estudis. Avui, les bibliografia són llestes obertes que s'actualitzen constantment. També són conjunts de recursos que no només inclouen textos i revistes sinó molts altres tipus de recursos que estan disponibles a través d'internet. "Webliografía" és una paraula encunyada per descriure aquests canvis. El Twitter d'un curs o un generat específicament per a aquesta fi, permet anar publicant les referències i recomanacions webliográficas; labor que no només estarà a càrrec del professor sinó també dels propis estudiants els qui contribueixen a l'ampliació i actualització d'aquests recursos.

Preguntes i respostes. Una de les aplicacions més àgils del Twitter és la seva ocupació per formular preguntes i obtenir respostes d'una manera ràpida i segur. Sigui el professor o qualsevol estudiant que tingui una inquietud o desitgi conèixer la resposta a una qüestió, aviat obtindrà no una sinó diverses respostes. L'avantatge enfront d'una consulta personal, particular, no pública, és que les successives respostes que s'obtenen a través del Twitter aniran ampliant-se, millorant o precisant el seu contingut a l'una que depurant-se dels errors o limitacions inicials. Si algú dóna una resposta errònia o inexacta, no trigarà a aparèixer una altra que l'aclareixi o precisi. Enfront del correu electrònic, els grups d'interès o el xat, aquest servei a través del Twitter no té competència.

Reportar esdeveniments. La possibilitat de publicar informes breus, precisos i periòdics constitueix una prestació molt útil per informar o reportar sobre certs esdeveniments, des del rol de professor, coordinador de grup de treball o estudi, o com qualsevol alumne. Per exemple, les principals idees presentades durant una conferència poden ser difoses i compartides immediatament; les dades que es van trobant en un experiment; els resultats d'una enquesta; els arguments o posicions plantejades en un debat, etc. Els altres estudiants s'aniran informant per aquest mitjà.

Tempesta d'idees. Moltes activitats preparatòries o centrals d'una sessió de classe recorren a la tempesta o pluja d'idees entre els estudiants. El Twitter brinda aquesta facilitat per difondre i col·leccionar les idee d'un procés d'anàlisi posterior. El professor pot plantejar el tema, assumpte o problema un parell de dias previs a la sessió de classe i els estudiants publicar les seves propostes o idees; d'aquesta manera es duu a terme un "procés comú" previ i es disposa de major temps per a les fases d'anàlisis o d'aplicació. Altres processos similars o afins a la tempesta d'idees o la generació de propostes tenen en el Twitter una bona ajuda.

Seguiment de notícies. Existeixen múltiples fonts d'informació per conèixer i fer un seguiment a les notícies: periòdics, ràdios, televisió i, òbviament, internet, com a principals. Una persona, rares vegades i dificilmente pot consultar tantes fonts en simultani. Amb Twitter, tant professor com a estudiants podran realitzar el seguiment i monitoreo de notícies, esdeveniments i processos públics, sigui un problema de salut pública, una competència internacional, fenòmens geològics, assumptes econòmics nacionals, temes científics internacionals, etc. Aquesta activitat de seguiment de notícies està facilitada pels avantatges de Twitter per vincular la participació i les tasques col·laboratives.

Fòrums de debat. El Twitter s'ha classificat des dels seus inicis  com una eina de microblogging. No obstant això, una propietat poc explorada encara és la de servir com una plataforma per a la realització de fòrums de debat i entorn virtual per als intercanvis i discussions amb valor educatiu. En molts fòrums els participants han d'escoltar o llegir extenses intervencions. Un fòrum creat i realitzat a través de Twitter serà, necessàriament, un procés dinàmic, àgil i precís que es duu a terme en temps real. Fins i tot, un Twitter pot ser assignat com a fòrum de debat durant cert període, retornant al seu ús original en altres moments.

Cada professor o grup d'estudiants descobrirà o dissenyarà un ús educatiu propi a aquesta eina. A la data, s'han creat diversos centenars de complements que s'utilitzen amb el Twitter per potenciar la seva ocupació segons les múltiples i diverses necessitats de les persones. L'àmbit educatiu és un espai creatiu i d'innovació permanent. No oblidem que Twitter és només una eina, l'ús de la qual i profit dependrà de nosaltres.

Tota l información arreplegada de: http://eduredes.ning.com/profiles/blogs/usos-educativos-de-twitter

                        

Ampliació tema 12

CARACTERISTIQUES DE LINUX

Linux implementa la major part de les característiques que es troben en altres implementacions d'UNIX, més algunes altres que no són habituals. En aquesta secció ens farem un volt per tot això.
Linux és un sistema operatiu complet amb multitarea i multiusuario (com qualsevol altra versió d'UNIX). Això significa que poden treballar diversos usuaris simultàniament en ell, i que cadascun d'ells pot tenir diversos programes en execució.

El sistema Linux és compatible amb certs estàndards d'UNIX a nivell de codi font, incloent el IEEE POSIX.1, System V i BSD. Va ser desenvolupat buscant la portabilitat dels fonts: Trobarà que gairebé tot el programari gratuït desenvolupat per UNIX es compila en Linux sense problemes. I tot el que es fa per Linux (codi del nucli, drivers, llibreries i programes d'usuari) és de lliure distribució.

En Linux també s'implementa el control de treballs POSIX (que s'usa en els shells csh i bash), les pseudoterminales (dispositius pty), i teclats nacionals mitjançant manejadores de teclat cargables dinàmicament. A més, suporta consoles virtuals, la qual cosa permet tenir més d'una sessió oberta en la consola de text i commutar entre elles fàcilment.

El nucli és capaç d'emular pel seu compte les instruccions del coprocessador 387, amb el que en qualsevol 386 amb coprocessador o sense ell es podran executar aplicacions que ho requereixin.

Linux suporta diversos sistemes de fitxers per guardar les dades. Alguns d'ells, com el ext2fs, han estat desenvolupats específicament per Linux. Altres sistemes de fitxers, com el Minix-1 o el de Xenix també estan suportats. I amb el de MS-DOS es podran accedir des de Linux als disquets i particions en discos durs formatats amb MS-DOS. A més, també suporta l'ISO-9660, que és l'estàndard seguit en el format dels CD-ROMs.

Linux implementa tot el necessari per treballar en xarxa amb TCP/IP. Des de manejadores per a les targetes de xarxa més populars fins a ESLIP/PPP, que permeten accedir a una xarxa TCP/IP pel port seriï. També s'implementen PLIP (per comunicar-se pel port de la impressora) i NFS (per a accés remot a fitxers). I també s'han portat els clients de TCP/IP, com FTP, telnet, NNTP i SMTP.

El nucli de Linux ha estat desenvolupat per utilitzar les característiques de la manera protegida dels microprocessadors 80386 i 80486. En concret, fa ús de la gestió de memòria avançada de la manera protegida i altres característiques avançades. Qualsevol que conegui la programació del 386 en la manera protegida sabrà que aquesta manera va ser dissenyada per al seu ús en UNIX (o tal vegada Multics). Linux fa ús d'aquesta funcionalitat precisament.

El nucli suporta executables amb paginació per demanda. Això significa que només els segments del programa que es necessiten es carreguen en memòria des del disc. Les pàgines dels executables són compartides mitjançant la tècnica copy-on-write, contribuint tot això a reduir la quantitat de memòria requerida per a les aplicacions.

Amb la finalitat d'incrementar la memòria disponible, Linux implementa la paginació amb el disc: pot tenir fins a 256 megaoctets d'espai d'intercanvi o "swap" en el disc dur. Quan el sistema necessita més memòria, expulsarà pàgines inactives al disc, permetent l'execució de programes més grans o augmentant el nombre d'usuaris que pot atendre alhora. No obstant això, l'espai d'intercanvi no pot suplir totalment a la memòria RAM, ja que el primer és molt més lent que aquesta.

La memòria dedicada als programes i a la cache de disc està unificada. Per això, si a cert moment hi ha molta memòria lliure, la grandària de la cache de disc augmentarà accelerant així els accessos.

Els executables fan ús de les llibreries d'enllaç dinàmic. Això significa que els executables comparteixen el codi comú de les llibreries en un únic fitxer, com succeeix en SunOS. Així, els executables seran més curts a l'hora de guardar-los en el disc, incloent aquells que facin ús de moltes funcions de llibreria. També poden enllaçar-se estàticament quan es desitgin executables que no requereixin la presència de les llibreries dinàmiques en el sistema. L'enllaç dinàmic es fa en temps d'execució, amb el que el programador pot canviar les llibreries sense necessitat de recompilació dels executables.

Per facilitar la depuració dels programes, el nucli de Linux pot generar bolcats de la imatge de memòria dels programes (fitxers core). Entre això i la possibilitat de compilar executables amb suport de depuració, el programador podrà esbrinar la causa de les fallades del seu programa.


Tota aquesta informació està arreplegada de: http://jjlinux.tripod.com/linux/caracteristicas.html

Teoria tema 12

TEMA 12: APLICACIONS EDUCATIVES DEL PROGRAMARI LLIURE

Index

1. Què es es Linux
2. Software lliure
3. Avantatges i desavantatges del Software lliure
4. Lliurex

1. Què és Linux?

Linux és un sistema operatiu, compatible. Uneix dues característiques molt peculiars que ho diferencien de la resta de sistemes que podem trobar en el mercat

• La primera es que es lliure, això significa que no hem de pagar llicencia a cap casa desenvolupadora del programari per al seu ús.
• La segona es que el sistema va acompanyat del codi font

El sistema ho formen en nucli del sistema (kemel) més un gran nombre de programes/biblioteques que fan possible la seva utilització. Molts d'aquestos han estat possibles gracies al projecte GNU, per això mateix, molts criden a Linux, GNU/Linux.

Les arquitectures en els quals al principi es pot utilitzar Linux son intel 386-486-, Pentium Pro, Pentium II/III/IV, IA-64, Amd 5x86, Amd64, Cynx y Motorola...

2. Software Lliure

• Llibertat d'usar el programa amb qualsevol propòsit
• Llibertat d'estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teves necessitats
• Llibertat de distribuir copies
• Llibertat de millorar el programa i fer publiques les millores amb la finalitat de que tota la comunitat es benefície

3. Avantatges i desavantatges del Software lliure

AVANTATGES:

• Estalvis de gran quantitat de diners en l'adquisició de llicencies.
• Combat efectiu a la copia il·lícita de programari
• Eliminació de barreres de pressupostos
• Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d'ajudar
• Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeix son menors per l'amplia disponibilitat d'eines i lliberies
• Les aplicacions son fàcilment auditades abans de ser usades en processos de missió critica, a mes del fet que les mes populars es troben molt depurades
• Tendeixen a ser molt eficient (per que molta gent ho optimitza, millora)
• Tendeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptat a una quantitat mes gran de problemes

DESAVANTATGES:

• La corba d'aprenentatge es major
• El programari lliure no te garantia provinent de l'autor
• Es necessita dedicar recursos a la reparació d'errades
• No existiria una companyia única que protegirà tota la tecnologia
• Les interfícies amigables amb l'usuari (GUI) i la multimèdia tot just s'estan estabilitzant
• L'usuari ha de tenir nocions de programació, ja que l'administració del sistema recau molt en l'automatització de tasques
• La diversitat de distribucions, mètodes de emmagatzematge, llicencies d'us, eines amb un mateix fi, etc., poden crear confusió

4. Lliurex

LliureX és una distribucio GNU/Linux, està basat completament en Programari LLiure i es gratuit, a més es un projecte de la Generalitat que té com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu.

Llicencia BCD: permet les quatre llibertats del programari lliure i s'ha de mantindre l'autoria del codi original.

Llicencia BCL: permet les quatre llibertats del programari lliure i les modificacions que es facen han de ser en llicencia GPL.

Llicencia MPL: es va emprar per lliberar el codi de Nescape. Aquesta llicencia es més oberta que la GPL però menys que la BCD.

Sistemes operatius lliures en el àmbit educatiu:

• Edubuntu
• Skolelinux
• OpenSuse
• Pupi Linux
• Tuquito

Distribucions Linux que s'empren en Espanya:

• Castilla la Mancha: Molinux
• Cantabria: Linux global
• Galícia: Galinux
• Catalunya: Limcat
• Comunitat de Madrid: Max
• Melilla: Melinux
• Euskadi: Ehux

Els terme programari lliure fou emprat per: ¿Bill Gates Linux torballs, Richar Stalman o Steve Jobs?

Richard Stalman

Ampliació tema 11

TIPUS DE LLICENCIES D'INTERNET

Les llicències de programari són pactes acordats entre el creador d'un programari, qui posseeix el dret d'autor i propietat intel·lectual, i aquelles persones que ho utilitzessin. En aquest contracte ser acordessin les obligacions i els drets de tots dos.

Existeixen diversos tipus de llicències de programari, alguns d'ells són:

Llicència Debian: est és un acord entre els usuaris i Debian. Est és un tipus de llicència lliure, però amb certes normes establertes per a la seva distribució, algunes d'elles són: el codi de la font ha de ser contingut i també ha de ser possible tornar a compartir, la llibertat de redistribuir la informació, es prohibeix la discriminació tant a la manera d'utilitzar el programari o de persones, aquestes llicències no poden perjudicar a altres programari, entre altres restriccions. Existeixen altres llicències que van sorgir a partir de la Debian, un exemple de la Font Oberta.

Free programari (Freeware): més comunament anomenat programari lliure, aquests poden ser utilitzats per qualsevol usuari que així ho requereixi, també pot redistribuir-ho i copiar-ho. Pot fer-ho en la seva versió original o modificada, sempre que el codi font sigui inclòs. És important destacar les llicències lliures no són sinònims de gratuïtes ja que pot ser que siguin lliures però pagaments i viceversa.

Llicència pública general: també coneguda per les seves sigles en anglès, GPL. Aquestes llicències segueixen la informació lliurada pel Projecte GPL i a més diversos programari Linux, el sistema operatiu. Aquestes llicències respecten les lleis internaciones del Copyright, la qual cosa avala que els programari que utilitzen les llicències públiques generals siguin recolzats legalment.

Copylelft: aquesta és una versió del copyright. La diferència resideix que l'últim no permet les còpies o modificacions sense el permís de l'autor. Quan s'utilitza la llicència Copyleft s'autoritza la realització de còpies i alteracions, però no amb total llibertat, ja que determinen certes normes que ho regulen.

Programari amb domini públic: aquests tipus de programari no posseeixen copyright, no obstant això és possible que els canvis o còpies pot ser que no siguin lliure si el creador assigna límits a l'hora de compartir-ho o modificar-ho.

Distribució del Programari Berkeley: més conegut per les seves sigles en anglès BSD. Aquestes llicències permeten la distribució d'alguns programes com el del programari Berkeley. Són llicències que no imposen moltes normes als seus usuaris quant a la manera d'utilització, distribució i modificacions del programari. Fins i tot pot ser venut sense que el codi font sigui inclòs.

Programari semi lliure: aquests sistemes no són lliures, però habiliten al fet que altres persones ho utilitzin, ho comparteixin, alterin i copiïn. Alguns exemples són StarOffice, Netscape o les edicions originals d'Internet Explorer.

Consorci X: aquestes llicències permeten la distribució de X Windows System amb total llibertat, sense fins i tot utilitzar el Copyleft. Algunes d'aquestes llicències són lliures i unes altres no.

Shareware: aquests programari poden ser distribuïts sempre que sigui efectuat un paga pel seu ús. Usualment poden ser alterats ja que el codi font no és inclòs.

                       

Tota la informació arreplegada de: http://www.tiposde.org/informatica/654-tipos-de-licencias-de-software/

Pràctica 7: Twitter

TWITTER

QUÉ ÉS TWITTER?

Twitter és com tenir un blog on els posts només poden ser de 140 caràcters i el teu públic et llegeix gairebé en temps real.
La gent sol explicar més sobre les seves experiències momentànies i les seves sensacions i pensaments.
Alhora, tu pots ser ‘lector’ dels twitts (posts) d'altres persones i seguir els seus pensaments o experiències. Hi ha persones famoses i anònimes,  i pots afegir a coneguts i així seguir les seves vides encara que no estiguis en contacte permanent.

COM ACCEDIR A TWITTER

El primer que hem de fer és buscar al cercador twitter. Si ja tenim un compte creat, accedirem punxant a iniciar sessió i possant telefon, correu o usuari i contrasenya. Si encara no en tenim, clicarem a "registrar-se" on ens demanaran les següents dades: nom, telefon o correu i contrasenya, i ens permet triar una imatge de perfil (que la podràs canviar més endavant), temes que ens interessen, la opció de importar els teus contactes d'altres comptes com Gmail, etc. Per últim, si tenim un compte de twitter creat però no ens acordem de la contrasenya haurem de clicar a "iniciar sessió" i a "olvidaste la contrasenya?" on harem de posar el correo, numero de telefon o nom d'usuari i ens enviaran un missatge al correu o al telefon amb una nova contrasenya.

COM FUNCIONA TWITTER?

Si el nostre compte es nou, el primer que ens surt a la part dreta son diferents sugerencies de a qui seguir.

D'altra banda, a la part esquerra de la pàgina trobem:

• Tweets: quants tweets hem escrit
• Persones a les que seguim
• Seguidors

A la part superior trobem una barra amb tres opcions:

• Inici: es mostren cronológicament tots els tweets (o piulejs) que escriuen les persones a les que seguim, a banda de permetre escrire els nostres tweets a la barra de "que está pasando?" o clicant sobre la ploma blava. A més, apareixen sugerencies de persones a les que seguir, el noste perfil i congifuració i les tendencies del moment, que son els temes del que més escriuen tweets la gent.

• Notificacions: aquesta opció ens avisarà quan algú ens mencione en algún tweet, quan algú comparta algún dels nostres tweets amb els seus seguidors (el que anomenem "retweets"), quan ens donen "m'agrada" a un tweet nostre o quan ens acomence a seguir un usuari.
• Missatges: ens permet enviar un missatge privat (anomenat missatge directe) a qualsevol usuari, de manera que només el puga llegar el destinatari.

Per a anar al nostre perfil, ho podem fer clicant sobre la nostra imatge de perfil o clicant a la nostra imatge que apareix en petit a la part superior dreta en inici.

Una vegada estiguem al nostre perfil, veuriem unicament el nostre mur, mentres que a inici veuriem un mur amb tots els tweets de la gent a la que seguim.  Si volem editar-lo, ho podrem fer clicant a "editar perfil":

Aquesta opció ens permet canviar la foto de perfil, afegir una imatge d'encapçalament, la nostra biografia, afegir ubicació i lloc web, canviar el color del nostre twitter i posar la data del nostre aniversari.

Per a escriure un tweet, ho farem al nostre mur directament  o clicant a la ploma. Els tweets solament ens permeten escriure 140 caracters però també podem afegir fotos, videos, gifs i inclús una enquesta.

Si ens fixem en els tweets publicats, ya siguen nostres o d'altres persones, veurem que apareixen les següents icones:

• La primera icona es la opció de respondre al tweet, on ens apareixen automaticament tots els noms de la gent del tweet anterior per a respondre.
• La segona opció es la de Retweet, que serveix per fer rererencia a un tweet anterior
• El cor es la opció de "m'agrada", que clicarem quan un tweet ens agrade
• Els punts suspensius ens proporcionen el següent:
•  Compartir per missatje directe: envies un missatge privat a una persona amb aquest tweet
• Copiar l'enllaç del tweet
• Insertar tweet: agafem el codi HTML i el podem afegir dins del blog
• silenciar
• bloquejar
• reportar

La opcio de perfil (al costat de la ploma) tenims les seguents opcions:

• Llistes: veure les nostres llistes o crear-ne'n una. Una llista es un grup seleccionat d'usuaris de twitter i una bona forma d'organitzar els nostres interessos.
• Ajuda: ens ofereix una ajuda de tot el que necessitem de twitter.
• "Atajos de teclado": permet asociar accions de twitter a difernts tecles o combinacions de tecles del nostre teclat.
• Tancar sessió: per sortir del nostre compte
• Configuració: aquesta opció ens permet multitud d'accions com:

• Compte: canviar en nom d'usuari, el correu electronic, l'idioma, la zona horaria, el país, seleccionar que es reproduisquen els continguts multimedia automaticament, solicitar el teu arxiu (un arxiu que ens envien per correu electronic amb la nostra información desde el nostre primer tweet), etc.
•  Seguretat i privacitat: ens permet activar la verificació d'inici de sessió, el restabliment de la contrasenya, l'inici de sessió amb un codi, i triar la privacitat que volem tindre al nostre compte (protegir els tweets per a que sols els usuaris que aprobes puguen veure els nostres tweets, permetre que ens etiqueten a les fotografies, afegir ubicacions als tweets, permetre que altres em troben per la meua direccio de correu electronic o pel meu numero de telefon, rebre missatges directes (si esta activat podrem rebre de qualsevol persona, si no solament de la gent a la que seguisca), etc.).
• Contrasenya: des d'aqeusta opció podem canviar la nostra contrasenya
• Tarjetes i envius: ens permet fer compres per twitter
• Historial de comandes: ens surt una llista amb tots els productes que hem comprat a twitter
• Móvil: si fiquem el nostre numero de teléfon, cada vegada que entrem a twitter ens podrien enviar un missatge al movil i podem descarregar twitter al nostre movil
• Notificacions per correu: ens arriben correus electronics amb les notificacions de twitter (retweets, mencions,favorits, missatjes directes, respostes, algu que s'uneix a twitter..)
• Notificacions web: elegim si volem que ens avise quan els nostres tweets son retweetejats o li agraden a algú, quan ens mecionen, ens arriba un missatge directe, etc.
• Trobar amics: permet importar els contactes d'altres comptes a twitter
• Comptes silenciades: trobem els comptes que hem silenciat per a que no surtan els tweets d'aquestes a la nostra cronología, i no rebrem cap noticicació d'elles.
• Comptes bloquejades: trobem les comptes bloquejades, les quals no podrán seguir-nos ni veure el nostre perfil
• Dissenys: ens permet personalitzar el nostre twitter canviant el color de fons, afegint una imatge, etc.
• Aplicacions: ens permet conectar-nos a Facebook mitjançant Twitter
• Widgets: ens dona la possibilitat de crear els nostres widgets
• Les teues dades de twitter: ens proporciona tota la información del nostre compte, així com l'historial d'inici de sessió.

Teoria tema 11

TEMA 11: OBJECTES D'APRENENTATGE I LLICENCIES D'INTERNET

INDEX

1. Què són els objectes d'aprenentatge?
2. On trobar objectes d'aprenentatge?
3. Llicencies en internet

1. Què són els objectes d'aprenentatge?

Qualsevol entitat, digital o no digital, que pot ser usada, reutilitzada o referenciada durant l'aprenentatge recolzat per la tecnologia. Com a exemples d'objectes destaquen:

• Contingut multimèdia
• Contingut instructiu
• Objectes d'aprenentatge
• Programari educatiu i eines de programari
• Persones, organitzacions o esdeveniments referenciats durant l'aprenentatge recolzat teològicament

D'altra banda, els objectes d'aprenentatge estan regits per metadades que son dades i regles sobre dades, en el nostre cas ens proporcionen dades sobre els recursos d'aprenentatge i la seua utilització.

• 
  

2. On trobar objectes d'aprenentatge?

• Projecte Agrega: Forma d'empaquetar el objecte d'aprenentatge --> Scorm i Commen Cartridge. Aquesta iniciativa elaborada pel ministeri d'educació ofereix gran quantitat de recursos. Disposa d'un cercador avançat amb elq ue és possible localitzar els materials desitjats segons el nivell educatiu, nivell d'agregació o format i, en general, per qualsevol característiques en les metadades, Quan es troba alguna cosa adaptat a les nostres necessitats es tindrà en compte la plataforma d'Elearning i el nostre LMS. El resultat és un arxiu en format ZIP.
• Projecte LearningSpace: En aquesta biblioteca podem trobar centenars de recursos educatius, en forma de cursos on-line, que poden ser descarregats en format SCORM o Comon Cartridge. Triant qualsevol d'aquests formats s'obtindrà l'objecte d'aprenentatge en format ZIP.

3. Llicencies en internet

Drets d'autor: drets que a tu et dona la llei per ser el creador d'una obra. Aquests drets d'autor protegeixen qualsevol obra que es consideren de naturalesa intel·lectual (produccions literàries o artístiques, dibuixos i models industrials, invencions científiques...). L'autor te dret a copia, reproducció, exhibició i modificació de l'obra . A part, le perteneixeran els següents drets: 

• Dret moral: dret a ser reconegut con autor i a exigir que no li canvien res. Els drets morals son propis de l'autor, no es poden cedir, vendre o transferir.
• Dret patrimonial. Els gaudeix l'autor al llarg de la seua vida i la seua familia durant un plaç determinat. Dins d'aquests drets patrimonial tenim: dret d'explotació (drets que pots demanar mitjançant una quantitat econòmica) i drets compensatoris (drets que tu perds en el moments que estàs cedint la obra a altra persona).

Llicencies lliures:

• De domini públic: una obra passa a domini públic quan expiren els 70 anys. Pot succeir també per que els autors renuncien a l'obra. S'han de respectar sempre els drets morals. Si modifique una obra de domini públic he de respectar el dret moral de dir qui es el autor original.
• Copy left: elimina les restriccions del copy right. La copia ha de mantindre els mateixos drets que la original
• Creative commons: reconeixements no comercial. L'explotació de l'obra queda limitada a usos no comercials. S'autoritza la creació de obres derivades sempre que es mantinga la mateixa llicencia al ser distribuit.

• CC-BY: Es permet qualsevol explotació de l'obra, incloent la comercial, així com la creació de obres derivades la distribució de les quals també està permesa sense cap restricció

• CC-BY-NC: No es permet el us comercial de l'obra original ni de les obres derivades

• CC- BY-NC-SA: No es permet el us comercial de la obra original ni de les derivades, l distribució de la qual ha de ser amb la mateixa llicencia que la obra original

• CC-BY-NC-ND: No es permet l'ús comercial de l'obra original ni la generació de obres derivades

• CC-BY-SA: es permet l'ús comercial de l'obra i les obres derivades, les quals han de mantindre el mateix tipus de llicencia que la original. 

• CC-BY-ND: es permet l'ús comercial de l'obra però no es permet la creació de obres derivades.

Ampliació pràctica 6: Google Calendar

AMPLIACIÓ GOOGLE CALENDAR

La possibilitats que té el servei de calendari de google són interessants per a l'ús escolar. Tant a nivell de classe (aula i relació amb l'alumnat), com a nivell de treball docent (organització i preparació del treball, relació amb la resta de la comunitat educativa)

Què és Google Calendar?

Google Calendar, que el seu nomeni codi anterior era CL2, és una agenda i calendari electrònic desenvolupat per Google. Permet sincronitzar-ho amb els contactes de Gmail de manera que puguem convidar-los i compartir esdeveniments. Està disponible des del 13 d'abril de 2006 . Encara que els usuaris no estan obligats a tenir un compte de Gmail, sí han de disposar d'un Google Account per poder usar el programari. Google Calendar juntament amb GMail, Google Docs i Google Talk; el 7 de juliol de 2009, van deixar la seva qualitat de Beta i van passar a ser productes acabats.

La seva interfície

La interfície de Google Calendar és similar a altres utilitats de calendari per a escriptori tals com Microsoft Outlook o iCal per Mac US X. La interfície amb tecnologia AJAX permet als usuaris veure, agregar i encara arrossegar i deixar anar esdeveniments d'una data a una altra sense recarregar la pàgina. Ofereix una varietat de vistes, tal com setmanal, mensual i agenda. Els usuaris poden agregar ràpidament esdeveniments de calendari teclejant frases en llenguatge natural. Els usuaris poden també fixar el nombre de dies a mostrar en la seva manera de vista personalitzada. Tots els esdeveniments en un Google Calendar poden ser comentats pels usuaris.

Els esdeveniments s'emmagatzemen online, la qual cosa significa que el calendari pot ser vist des de molts llocs. En cas que un usuari experimenti una falla de disc dur, també significa que cap informació es perd. L'aplicació pot importar arxius de calendari de Microsoft Outlook (.csv) i iCalendar (.ics, el format obert de facto d'arxiu de calendari), encara que en aquesta etapa només quan els camps estan en format EUA Múltiples calendaris poden ser agregats i compartits, permetent diversos nivells de permisos per als usuaris. Això permet la col·laboració i compartir horaris entre grups o famílies. Existeixen també calendaris generals disponibles per importar en el compte de l'usuari que contenen les festes nacionals de diversos països.

Para què serveix?

Google Calendar permet que múltiples calendaris siguin creats i mostrats en la mateixa vista. Aquests també poden ser fàcilment compartits, ja sigui de solament lectura o amb control complet, i solament per a persones especificades o per a tots. Per exemple, fer un calendari compartit per a cada grup classe, i un calendari separat per a esdeveniments privats. Els esdeveniments de tots dos es mostren costat a costat al mateix calendari, en diferents colors

Google Calendar suporta el protocol CalDAV. Aquest protocol ens permet sincronitzar el nostre calendari online amb l'agenda que utilitzem habitualment. Entre les agendes més conegudes que suporten aquest protocol estan Microsoft Outlook, iCal i Sunbird. Google ha publicat una aplicació (Google Calendar Sync), que és la que gestiona aquesta sincronització.

Atès que Google Calendar és una aplicació web, pot executar-se en qualsevol sistema operatiu que disposi d'un navegador capaç de suportar les tecnologies web requerides.

Com funciona?

Calendar té l'aspecte i els procediments d'ús similars al de la resta de productes Google. La seua  interfície és senzilla i cada dia més intuïtiva. Igualment cal destacar que Google sotmet als seus productes a una contínua avaluació i millora, la qual cosa proporciona actualitzacions contínues que solucionen els possibles problemes que van reportant els seus usuaris.

Informació arreplegada de: https://sites.google.com/site/apedgo/sesion-3/calendar 

Pràctica 6: Google Calendar

GOOGLE CALENDAR

Google Calendar et proporciona un lloc on anotar els esdeveniments més importants de la teva vida. Podràs afegir esdeveniments i enviar invitacions fàcilment, compartir la teva agenda amb la teva família i amics i realitzar cerques d'esdeveniments que podrien interessar-te.
Com a Mestres, podem aplicar-lo a la nostra aula creant calendaris amb els esdeveniments més importants de la nostra classe (posant dates d'exàmens, de treballs, d'excursions, etc.)

Per a accedir hem de seguir els següents passos:

1. Buscar Google Calendar al cercador
2. Introduir el nostre compte Gmail

Com podem observar a la imatge, a la part superior dreta podem seleccionar con volem veure el nostre calendari: per dies, mes, setmanes, etc. Y si cliquem a "agenda" es mostraran els nostres esdeveniments en forma de llista

Si cliquem a "més" podem actualitzar i/o imprimir el nostre calendari.

A la icona  ens apareixen diverses opcions:

1. Triar la vista en pantalla (normal, còmoda, compacta). 
2. Configuració: podem ajustar al nostre gust alguns aspectes de la aplicació.
3. Ajuda: ens dona informació sobre el funcionament de la aplicació i ens ajuda a resoldre problemes
4. Labs: és un camp de proves per a les funcions experimentals que encara no estan preparades per incorporar-se oficialment a l'aplicació. Poden canviar, fallar o desaparèixer a qualsevol momento.
5. Enviar sugerencies: permet enviar informes sobre problemas, idees de noves fincions i comentaris generals 

CONFIGURACIÓ DEL CALENDARI

Configuració general

Entre altres opcions, podem cambiar l'idioma, escogir el país, el format d'hora i data, afegir automaticament els esdeveniments de Gmail, triar les duracions dels events, el dia en el que comença la semana, la atenuació del events (els events que ja han passat es veuen amb menys brillantor que els altres per a que pugues centrar la atencio en el dia que ens trobem), elegir una vista predeterminada i triar una vista personalitzada, mostrar els events no acceptats, triar un calendari alternatiu, afegir videotrucades als esdeveniments que creem (pots crear un esdeveniment, enviar-lo a una persona i automaticament s'envia un enllaç i si cliques t'envia a una videollamada), etc.

Calendaris

A aquesta opció trobem tota la llista de calendaris que nosaltres hem creat. Si cliquem sobre un, ens duirà al que apareix a la següent imatge:

• Detalls del calendari: permet canviar el nom del calendari, el propietari, fer una descripció del calendari, posar la ubicació, acceptar automaticament invitacions, agafar la direcció del calendari, eliminar-lo, etc. El enllaç que apareix a la opció de "incrustar este calendari" serveix per a ficar el nostre calendari en el blog en un gadget HTML/JavaScript. Per últim, si el nostre ordinador es de Apple, per agafar la direcció del calendari haurem de punxar a ICAL per poder accedir.
• Compartir este calendari: Si volem que el nostre calendari siga public, haurem de triar l'opcio de "fer públic aquest calendari". A més, a aquesta opció podrem compartir amb determinades persones el nostre calendari posant els correus electrònics.
• Editar notificacions: ens permet triar la forma en la que volem que ens recorde un esdeveniment. Podem elegir entre una finestra emergent o un correu, i el temps abans que volem que ens avise, entre altres opcions.
• Paperera:  ací trobem els calendaris suprimits. Si punxem a suprimir permanentment desapareixeran els calendaris.
  

CREAR CALENDARIS

Podem crear calendaris anant a configuració, calendaris, i clicant a "crear calendaris; o bé clicant a "els meus calendaris" i escogir la opció de "crar nou calendari".

Una vegada rellenades totes les caselles que apareixen a la imatge anterior, si donem a crear calendari.

Clicant sobre el calendari a la pàgina d'inici, trobem la possibilitat de canviar el color, d'editar les notificacions, compartir el calendari, crear un esdeveniment en aquest calendari, mostrar la paperera, configurar el calendari, amagar el calendari de la llista o mostrar només aquest calendari.

Podem accedir al calendari que he creat per a aquesta asignatura clicant a aquest enllaç: <iframe src="https://calendar.google.com/calendar/embed?src=g290i2s7lddnog248podokl66k%40group.calendar.google.com&ctz=Europe/Madrid" style="border: 0" width="800" height="600" frameborder="0" scrolling="no"></iframe>

Ampliació tema 10

TWITTER I FACEBOOK

Twitter és una eina en la qual pots saber un tema en especefic del teu interés

• En Twitter pots parlar directament amb els teus artistes o personatges famosos, pots saber que fan ells mateixos
• En Twitter t'assabentes de notícies en temps real, on succeeixi alguna cosa important pots veure que passa minut a minut inclusivament per segon.
• En Twitter pots classificar la informació que vols veure, com notícies, alguns artistes favorits, missatges de reflexion, i acudits
• Les Webs que mes visites usen twitter, pots usar-ho per assabentar-te que han posat nou últimamente
• En Twitter pots saber que fan els teus amics també
• Hi ha moltes eines que usen twitter, com a fotos, videos, presentacions.
• Pots Usar twitter des del teu cel·lular, des de la web o existeixen molts programes gratuïts que s'instal·len en el teu computador

Diferències amb Facebook

• Pel que fa als famosos, en facebook estan les seves pàgines de fans però a diferència de twitter tens un ambient mes personal amb la persona (de tu a tu) en twitter tots som iguals (en facebook qui sap si llegeixi tot el que li escriuen)
• Facebook és per fer amics i assabentar-te de coses exclusivament dels teus amics (Pagines empresarials, notícies i demés no apareixen en el panell de notícies)
• Facebook solament et permet fer-te amic de persones que tinguis en comú, la privadesa aquesta per damunt, en twitter el que escrius és accessible a tothom, la gent pot seguir-te de qualsevol part del món.
• Facebook és solament una eina social per fer això, mantenir societat amb les persones que coneixes, en twitter pots conèixer coses al teu gust.

Informació treta de: https://es-es.facebook.com/notes/casanare/ventajas-de-usar-twitter-y-sus-diferencias-con-facebook/143453619032571

Teoria tema 10

TEMA 10: LES XARXES SOCIALS EN EDUCACIÓ. TWITTER I FACEBOOK

ÍNDEX

1. Definició i característiques de les xarxes socials
2. Tipus de Xarxes socials
3. Usuaris Potencials
4. Twitter i Facebook
5. Aplicacions educatives de Twitter i Facebook

1. Definició i característiques de les xarxes socials

Algunes de les seus característiques mes importants son::

• Son xarxes de relacions personals, també anomenades comunitats, que proporcionen sociabilitat, suport, informació i un sentit de pertinença i identitat social.
• Son grups de persones amb alguns  interessos similars, que es comuniquen a traves de projectes.
• Existeix un cert sentit de pertinença a un grup amb una cultura comuna: es comparteixen uns valors, unes normes i un llenguatge en un clima de confiança,
• Son llocs web que ofereixen serveis i funcionalitats de comunicació diversos per mantenir en contacte els usuaris de la xarxa
• Es basen en un programari especial que integra nombroses funcions individuals: blocs, wikis, blocs, etc. en una mateixa interfície
• Com exemples de xarxes socials mes importants destaquen: Facebook, Twitter, Myspace, Ning, Second life, Twenti...

2. Tipus de xarxes socials 

(segons activitat)

• Microblogging. Permet enviar i publicar missatges breus de text, així com seguir a altres usuaris. Twitter, Muugoo, Plurk
• Jocs. Els usuaris potencials son aquells que busquen relacionar-se per jugar. Second Life, Haboo
• Geolocalització. Permet saber la posició d'un objecte, persona, monument. Foursquare, Metaki
• Marcadors socials. A traves d'etiquetes classifiquen, emmagatzemen enllaços per ser compartits. Digg, Diigo

(segons el contingut)

• Fotos. Permeten emmagatzemar, ordenar, buscar i compartir fotografies. Flickr, Fotolog, Panoramic
• Musica. Permeten escoltar musica ademes de classificar-la i compartir-la. Last Fm, Grooveshark
• Vídeos. Permet crear perfils i llistes d'amics. Youtube, Vimeo
• Documents. Es poden trobar, publicar i compartir textos. Scribd
• Presentacions. Permeten classificar i compartir les seues presentacions professionals. Slideshare
• Noticies. Permet veure la informació que mes interessa. Digg, Meneame
• Lectura. Es poden classificar les preferencies literaries. WeRead

3. Usuaris potencials de les xarxes socials

• "Social media selector". Orientats a la funcionalitat en termes de la comunicació i contacte amb el grup de referencia (40%)
• "Simple social networks". Motivats  per la dimensió lúdica i el relacional pel que fa al seu grup social (33%)
• Trend followers. L'entreteniment i la informació d'esdeveniments i festes constitueixen el seu principal leivmotiv (19%)
• "Social media addicts". Tenen una clara intencionalitat professional (10%)

4. Facebook i Twitter

Twitter

• Permet manar missatges de text amb un màxim de 140 caràcters, cridats tweets, que es mostren en la pàgina  principal de l'usuari.
• Els usuaris poden subscriure's als tweets d'altres usuaris
• Per defecte, els missatges son públics, podent difondre's privadament mostrant-los únicament a seguidors

Facebook

• És un lloc web de xarxes socials creat per Mark Zuckerberg i fundat per Eduardo Saverin, Chris Hughes, Dustin Moskovitz i Mark Zuckerberg
• Originalment era un lloc per a estudiants de la universitat d'Harvard, peró actualmente està obert a qualsevol persona que tingui un compte de correu electrònic.
• Disposa d'una llista d'amics i un grup de pàgines o es pot reunir gent d'interessos comuns.
• Existeix la possibilitat d'incloure fotos i vídeos al mur.

5. Aplicacions educatives de twitter i facebook

Canal de noticies en temps real per a la comunitat educativa

• Avis sobre la publicació de butlletins informatius periòdics
• Informacions de caràcter mes oficial, com beques, dates d'examens...
• Com agenda i recordatori d'esdeveniments tals com com reunions o trobades

Establir un canal de noticies en diferit mitjançant l'ús dels widgets que permeten la informació de Twitter en les pagines web

Establir una comunicació bidireccional entre el centre i la comunitat educativa. A diferencia d'un fòrum de discussió, l'abast de Twitter està restringit als seguidors dels usuaris.

Els grups: es poden fer mitjançant invitacions, una vegada tens la invitació ja pots entrar i es poden crear enquestes i discutir sobre aquests temes

• Study groups. Es una manera rapida i fàcil de col·laborar amb el seus companys de classe i planificar tasques per als seus cursos, pots crear llistes de tasques, discutir certs temes, establir horaris de les reunions...
• Mathemathical Formules. Amb aquesta aplicació podràs escriure missatges en el mur dels teus amics amb formules matemàtiques, aquestes formules s'escriuen amb la sintaxi de Latex
• CiteMe. Amb aquesta aplicació pots obtenir cites per a les teves notes amb format WorldCat, el Catàleg més gran del món
• BooksiRead. Pots qualificar i compartir opinions sobre els llibres que estàs llegint o has llegit també pots consultar les opinions d'uns altres o buscar usuaris amb gustos similars

Ampliació tema 9

Aspectes a considerar en la utilització de la videoconferencia

És important tenir en compte que en la utilització i possibilitats didàctiques que ens oferisca el mitjà va a venir condicionada per la diversitat de mitjans que podem tenir a la nostra disposició.

Inicialment haurem de tenir en compte que les situacions de teleaprenentatgerequereixen un detallat disseny instruccional per oferir les millors oportunitats per a l'aprenentatge efectiu, seguint els principis del disseny instruccional i de l'educació a distància. La seua organització requereix detallar el coneixement dels actors, les accions, els possibles esdeveniments, així com les condicions i les limitacions. D'altra banda, la seua concreció dependrà del tipus d'ús que fem de la mateixa.

En la seua utilització didàctica no devem perdre de referència les característiques i condicions que imposen el canal i el mitjà que s'utilitzaran en la comunicació. Canal, que fins i tot en les condicions més òptimes tecnològiques d'ample de banda, produeixen un retard de la imatge d'un segon, i mitjà que ens porta en general a la captació de la informació pels receptors a través de monitors de televisió. Canal i mitjà, que produeixen un cansament i exigeixen un esforç major en l'estudiant, que quan es troben en una situació d'ensenyament convencional.

Els comentaris realitzats anteriorment ens deuen portar a diversificar les activitats que es realitzaran en classe, augmentant la participació i interacció amb els estudiants i dedicant el 40% aproximadament del temps de la sessió a tasques d'explotació didàctica dels continguts desenvolupats, i a activitats d'aprofundiment.

No devem oblidar a cap moment que ens trobem enfront d'un mitjà interactiu, que afavoreix la comunicació sincrònica entre els participants. Per això el professor, mitjançant diferents tipus d'estratègies deu propiciar l'intercanvi interactiu d'informació entre els diferents participants en el sistema. Com va trobar Webster (1997-98) en l'estudi que va realitzar sobre l'explotació de les videoconferències, quan li va preguntar als alumnes sobre com havien percebut al professor, el 64% els va indicar que la majoria del temps van tenir la sensació que estaven davant d'un professor situat en un programa de televisió convencional, sense tenir en compte que es tractava d'una videoconferència interactiva. Aquesta dada va ser reforçada quan als alumnes se'ls va preguntar si eren conscients que el professor podia veure l'aula; en aquest cas un grup considerable, el 64%, va afirmar que algunes vegades eren conscients d'això, però que en general no.

La forma que tenim a la nostra disposició de resoldre les percepcions inicials que els alumnes poden tenir del mitjà en associar-ho al televisiu, és la interactivitat. Ja que es produeix una relació inversa entre freqüència d'interactivitat i percepció del tipus de professor pels estudiants, de manera que quant menor interacció hi ha entre els alumnes i el professor, més tendeixen els primers a percebre-ho com un professor d'un programa convencional de televisió o vídeo, i al revés, major interactivitat apropa el professor als estudiants i trenca l'efecte psicològic que produeix la distància geogràfica. L'augment de la freqüència de la interactivitat repercutirà perquè no perdem les possibilitats de comunicació que ens ofereix el mitjà que analitzem.

De totes maneres hem de tenir present que en la videoconferència o televisió interactiva, com és denominada per alguns autors, la passivitat que originalment connota el mitjà, no es trenca exclusivament per les possibilitats de bidirrecionalitat de la informació que aquesta modalitat ens ofereix, sinó fonamentalment per l'organització i estructuració de diferents tasques que propicien un entramat col·laboratiu d'aprenentatge entre els diferents grups participants, de manera que amb elles i la planificació de la sessió, es creuen les condicions educatives que ens ajudin a passar de xarxes d'individus o classes aïllades, a una xarxa de teleclasse. Al mateix temps l'estructuració, organització i presentació de la informació haurà de realitzar-se de manera que no només facilite la seua comprensió, sinó que també permeta el desenvolupament i la potenciació de la interacció entre tots els participants.

D'altra banda, diferents recerques han posat de manifest com en les situacions d'ensenyament per mitjans telemàtics, la independència i la llunyania de l'estudiant ens porten a la necessitat de potenciar la creació d'entorns d'aprenentatge centrats en ells, i en aquest sentit algunes dimensions que es mostren significatives per a l'aprenentatge són: l'aprenentatge col·laboratiu, l'aprenentatge generatiu, el compromís contextual, l'autonomia personal, i la motivació. En el quadre es presenta les versions febles i fortes de cadascuna de les dimensions anteriorment citades, que indirectament ens està indicant la necessitat d'establir estratègies que afavorisquen la interacció cap a metes comunes entre els grups participants en el procés d'ensenyament-aprenentatge, l'establiment de seqüències instruccionals més centrades en l'estudiant que en el professor, la demanda d'exigències cognitives constructives i no merament repetitives de la informació presentada pel programa, la contextualització de les accions educatives on es partisca d'un esdeveniment focalitzat o d'una situació problemàtica que servisca com a focus per a l'esforç col·laboratiu entre els estudiants i entre els estudiants i el professor, la llibertat i autonomia personal de l'estudiant per a la participació en el procés, i la creació d'un entorn altament motivant perquè l'alumne es desembolique còmode i adquirisca la responsabilitat que deu exercir.

En la utilització didàctica d'aquest mitjà podem distingir de forma general tres etapes bàsiques preparació, desenvolupament i activitats d'extensió. Encara que aquestes es veuran mediatitzades per l'estratègia que utilitzem.

Informació arreplegada de: http://www.tecnologiaedu.us.es/cursos/32/html/cursos/tema14/cont_4.htm

Ampliació pràctica 5: Lino it

LINO IT

Lino It és un eina web 2.0, que ens permet generar una nota virtual o un tauló de petits avisos en web per poder deixar a informació a qui ens interessi. La finalitat principal és poder funcionar com a recordatoris, es poden aixecar diversos taulers d'anuncis, es pot configurar i disseny i els diferents nivells d'accés (qui els veu i qui ho pot editar, és a dir, qui pot agregar més recordatoris al creat o editar-los).

Amb un compte es poden crear els taulers que es requereixin i dins d'ells les notes que es vulguin de forma altament configurable, amb text, link, imatges, etc, i el més important: podem enviar el link o embeure un tauló a la nostra web a través del codi HTML perquè estigui permanentment visible.

A continuació, podem veure un video sobre com funciona:

Informació arreplegada de: http://www.e-historia.cl/e-historia/lino-it-herramienta-on-line-para-muro_de_avisos/